Quan era petita i vivia a Barcelona, la veïna de sota de casa tenia un balcó ple de plantes i flors de tots els colors. M’agradava molt l'olor que feien sobretot la menta, els clavells, l'alfàbrega i el Jasmí.
Els diumenges anava a veure la meva àvia que vivia en una casa amb un tros d'hort i jardí amb moooltes flors també, de tots els colors i perfums.
Suposo que per això m'agraden tant les flors i visc en un poble petit on tinc un jardí, un hort, tinc gats, gossos, tortugues, un estany ple de granotes, una colònia de rat penats i tots els bitxets que vulguin venir a casa.
Fa anys tenia un gat blanc amb uns ulls verds preciosos, es deia Niko. Un dia vaig adonar-me que estava molt moix, no es movia de la seva cadireta i al acariciar-lo vaig veure que tenia un color de pèl mes aviat grogós, i la boca també. Jo pensava que tenia hepatitis i al vaig portar al veterinari, li va fer una analítica i el resultat era Anemia Hemolítica, una malaltia que destrueix els propis glòbuls vermells, no tenia cura i el millor era sacrificar-lo, o com va dir el veterinari "Un bon Cel, un bon descans".
No vaig voler sacrificar-lo perquè al ser cap de setmana volia estar amb ell tot el temps que pogués, ja tindria temps de passar un mal moment.
Tinc una amiga que havia fet un curset de cap de setmana de Flors de Bach, i em va recomanar que li donés el Rescue, perquè segons ella, havia patit un xoc que tenia a veure amb alguna cosa relacionada amb sang -com una baralla-, això l’havia traumatitzat, i podia tenir la melsa col·lapsada.
A l'any 1999, aquesta interpretació de les emocions no era tan habitual com ara, però vaig seguir el seu consell i a més li vaig donar també infusió d'ortiga (que havia llegit en un llibre que era bona per a l'anèmia).
24 hores després, el meu Niko ja va baixar de la seva cadireta i va anar a menjar, i mica en mica durant les setmanes següents va anat recuperant-se. Tornava a tenir el pèl de color blanc i estava més animat.
Com suposareu el vaig portar al veterinari, que es va sorprendre de que bé que estava, i li vaig comentar que li havia donat Flors de Bach (que llavors no eren tant conegudes), i infusions d'ortiga. Va posar una cara d'incredulitat i de no saber el que li estava dient, però com l'havia vist tant malament... no li va quedar més remei que creure-s’ho.
El Niko va viure 6 anys més...
Aquí vaig començar a interessar-me per a aquesta teràpia i vaig comprar-me uns llibres que parlaven de les emocions i quines flores de Bach anaven bé. El vaig utilitzar durant molt de temps. També he de dir que durant una època bastant problemàtica amb una companya, les flors de Bach juntament amb l'Imma (terapeuta en flors de Bach i Homeopata), varen ajudar-me moltíssim. Per tant confio plenament en elles.
El meu marit va fer el post-grau en bioneuroemoció, i varies pràctiques les va fer amb mi. Arrel d’això van començar a sortir emocions (algunes bones i d'altres més complicades), i sempre m'he pres flors de Bach.
Com havia utilitzat aquest sistema floral tant per mi i la meva família, els meus animals i plantes, com per a companyes, amigues i conegudes, doncs... vaig decidir formar-me en aquesta teràpia i profunditzar més en les seves flors i com ens ajuden emocionalment: les seves virtuts, com s'utilitzen, etc.
Ho he fet amb uns professionals on em podia treure el Certificat pel Centre Bach d'Anglaterra, i després de presentar tres treballs de tres casos diferents, amb un seguiment de mínim tres visites, ja el tinc: sóc Practitioner number 0428G.
A través del blog us vull donar a conèixer aquesta meravellosa Terapia Floral que a mi personalment m'ha ajudat moltíssim.
Gràcies Niko, allà on estiguis, perquè tu has sigut el que m'has fet arribar fins aquí.
Amb tot el meu Amor... per a tu.
Escribir comentario